2 de juny de 2017
Moltes persones vulnerables son “invisibles” per a la majoria de la gent, quan en realitat estan al nostre mateix carrer o al nostre poble. També ho són sovint les entitats que treballen per defensar els drets i construir oportunitats perquè aquestes persones arribin al seu màxim desenvolupament. Fan una gran tasca amb persones en situacions de necessitat diverses a les quals donen oportunitats de viure millor. Unes oportunitats que tots podem ajudar a crear.
Vam fer la crida “Talla amb la pobresa i l’exclusió social” a la primera Verema Solidària, i la renovem en aquesta segona edició. Però ja no tenim la mateixa mirada. Us volem amb nosaltres, vivint una experiència guapa, engrescant a amics, companys, família… perquè és realment indispensable aconseguir recursos per a les entitats. I, tanmateix, hem aprés que aquesta iniciativa pren tot el sentit quan ens apropa a les persones vulnerables, quan les veiem de veritat. Perquè com deia el Petit Príncep, «No es veu bé més que amb el cor; l’essencial és invisible per als ulls».
Aquest any, els Premis Verema Solidària finançaran dos projectes d’entitats que treballen per la inclusió sociolaboral de persones amb discapacitat intel·lectual. Astrid-21, construïnt oportunitats per a què els joves de les comarques gironines puguin aconseguir la inserció laboral en l’empresa ordinària; Mas Albornà, per oferir activitats d’inclusió social a persones grans en procés d’envelliment, a Vilafranca del Penedès. I hem pensat que ens anirien bé a totes i a tots saber algunes coses…
Una persona amb discapacitat intel·lectual té una limitació en algunes funcions cognitives i habitualment en habilitats bàsiques com la comunicació, cura personal i habilitats socials. Això afecta el seu nivell d’autonomia. La causa? Influeixen molts factors, molts encara desconeguts o multifactorials, que es produeixen abans, durant o després del part. Hi ha factors prenatals per causa genètica –com la síndrome de Down– però també ambientals, com la infecció materna; o post natals, com la deshidratació. En definitiva, un atzar!
«No es veu bé més que amb el cor; l’essencial és invisible per als ulls». El Petit Príncep
El fet és que l’única diferència entre aquestes persones, tu i jo, és que les capacitats diferents que tenim, a elles les fan dependre de més suport per poder aconseguir la seva màxima maduresa i per tenir una bona qualitat de vida. I tanmateix, una convenció de la ONU va haver d’afirmar al 2006 que les persones amb discapacitat tenen “dret a viure de forma independent i a ser incloses en la comunitat […] amb opcions iguals a les de la resta”.
A Catalunya, unes 50.000 persones presenten discapacitat intel·lectual, unes 6 persones de cada 1.000 habitants, segons dades de l’any 2014 del Departament de Benestar Social i Família. Amb Verema Solidària no podrem donar recursos a totes elles, però si podem fer boca-orella i veremar per les dues entitats a les que coneixerem aquest any. Elles ens ajudaran molt a nosaltres, a “veure” des del cor.