De conversa amb Xavier Pellicer

La persiana mig baixada, la porta entreoberta em convida a entrar sense trucar, passo i em trobo una sala de restaurant amb llum tènue, al fons una cuina oberta amb quatre o cinc persones treballant per al servei del migdia. S'acosta un cuiner i li demano per en Xavier, molt amable em comenta que m'està esperant, que ara surt. En l'espera tinc temps de xafardejar un espai dedicat als vins, la cafetera orientada a la sala, les taules sense estovalles -com li agrada a en Xavier-, i una barra que mira a la cuina, i els fogons, una espècie de gran placa d'inducció on no es distingeixen els punts calents amb el taulell de cuina. En fi, una barreja de tradició i alta tecnologia.

En Xavier surt a rebre'm amb un vestir informal que encara em fa sentir més com a casa, ens seiem, em serveix una infusió d'anís, menta i regalèssia -per cert, fantàstica- i comencem a parlar. Parlem de la seva trajectòria, de la seva opció per una cuina de proximitat i respectuosa amb la salut, del tast maridat de Verema Solidària i fins i tot d'unes múrgoles de Berga... 

Amb aquest primer podcast iniciem una nova manera d'explicar-vos què estem fent a Verema Solidària per estar a prop de les persones que tenen dificultats per seguir un ritme que la nostra societat ens proposa. Estarem equivocats?

Espero que t'agradi.